Rufus és una aplicació portàtil i gratuïta per a Windows que crea unitats flaix USB arrencables a partir d'una imatge ISO, IMG o VHD. És l'eina preferida per milions d'usuaris per instal·lar o reparar sistemes operatius com Windows 11, Windows 10 i moltes distribucions de Linux, gràcies a la seva rapidesa, fiabilitat i mida minúscula (menys d'1,5 MB). El projecte és de codi obert, el desenvolupa principalment el programador francès Pete Batard i es distribueix únicament des del lloc oficial rufus.ie.
Què és Rufus?
Rufus és una petita aplicació de codi obert per a Windows que serveix per formatar i crear unitats USB arrencables. El seu nom prové de l'acrònim en anglès "Reliable USB Formatting Utility with Source", tot i que amb el temps s'ha convertit en una marca pròpia reconeguda arreu del món. A diferència d'altres eines més pesades, Rufus és un executable únic de menys d'1,5 MB que no necessita instal·lació: només cal descarregar-lo i executar-lo.
El projecte va néixer l'any 2011 de la mà del programador francès Pete Batard, que treballava aleshores en projectes relacionats amb Akeo Consulting. L'objectiu inicial era oferir una alternativa més ràpida i fiable a les eines de formatatge USB que existien en aquell moment, moltes de les quals eren lentes, poc mantingudes o generaven unitats que no arrencaven correctament en determinat maquinari. Amb els anys, Rufus s'ha convertit en l'eina de referència per a tècnics informàtics, administradors de sistemes i usuaris domèstics que necessiten instal·lar sistemes operatius des d'un llapis USB.
El codi font de Rufus està disponible públicament a GitHub sota llicència GPL v3, la qual cosa significa que qualsevol persona pot revisar-lo, auditar-lo o fins i tot contribuir-hi. Aquesta transparència és un dels motius pels quals Rufus gaudeix d'una reputació tan sòlida en matèria de seguretat: no hi ha codi ocult ni comportaments amagats, i la comunitat pot verificar en tot moment què fa exactament el programa.
Rufus és capaç de treballar amb pràcticament qualsevol imatge d'arrencada: fitxers ISO de Windows (des de Windows XP fins a Windows 11), imatges de distribucions Linux (Ubuntu, Fedora, Debian, Linux Mint, Arch Linux, openSUSE, etc.), imatges DD de baix nivell, i fins i tot eines de diagnòstic o de recuperació com Hiren's BootCD o Memtest86. També permet crear unitats amb persistència per a certes distribucions Linux, la qual cosa permet arrencar un sistema "live" i conservar els canvis fets entre sessions.
Una de les característiques que més diferencia Rufus d'altres eines és la seva velocitat. Gràcies a una gestió molt eficient de l'escriptura al dispositiu USB, Rufus sol completar el procés de creació d'un USB arrencable en una fracció del temps que necessiten altres programes similars, especialment quan es treballa amb el mode d'imatge ISO en lloc del mode DD. A més, Rufus inclou funcions avançades com la comprovació de blocs defectuosos, la descàrrega directa d'imatges ISO oficials de Windows des de l'aplicació mateixa, i la possibilitat d'aplicar pedaces perquè Windows 11 s'instal·li en equips que no compleixen tots els requisits oficials.
En resum, Rufus és avui dia una de les eines més populars i de confiança per a qualsevol persona que necessiti crear un mitjà d'instal·lació USB, tant per a ús personal com professional.
Per què triar Rufus en comptes del Media Creation Tool de Microsoft
Microsoft ofereix la seva pròpia eina oficial, anomenada Media Creation Tool, per crear mitjans d'instal·lació de Windows. Tot i que és una opció vàlida, moltes persones prefereixen Rufus per diversos motius pràctics i tècnics.
En primer lloc, Rufus ofereix molt més control sobre el procés. Amb el Media Creation Tool, l'usuari té poques opcions de personalització: bàsicament es limita a descarregar la imatge i escriure-la a la unitat de manera automàtica. Amb Rufus, en canvi, es pot triar l'esquema de partició (GPT o MBR), el sistema de fitxers de destinació (FAT32, NTFS, exFAT), el mode d'arrencada (UEFI o BIOS heretat) i fins i tot aplicar modificacions avançades a la instal·lació.
Un dels avantatges més valorats de Rufus és la capacitat de saltar-se els requisits de TPM 2.0, Secure Boot i la comprovació mínima de RAM a l'hora d'instal·lar Windows 11. Molts equips relativament recents no compleixen aquests requisits per raons de maquinari o de configuració de la BIOS, i el Media Creation Tool simplement es nega a continuar la instal·lació. Rufus, en canvi, incorpora una opció específica que elimina aquestes restriccions durant la creació de l'USB, permetent instal·lar Windows 11 en equips que altrament quedarien exclosos.
Rufus també és compatible amb un ventall molt més ampli d'imatges ISO: no només Windows, sinó també desenes de distribucions Linux, eines de recuperació, imatges de diagnòstic i imatges DD personalitzades. El Media Creation Tool, per contra, només serveix per crear mitjans d'instal·lació de Windows.
Un altre punt a favor de Rufus és la velocitat. Els usuaris reporten habitualment temps d'escriptura significativament més curts amb Rufus que amb altres eines equivalents, gràcies a la seva implementació optimitzada per llegir la imatge ISO directament sense haver de descomprimir-la prèviament al disc dur.
Finalment, cal destacar que Rufus és una eina totalment portàtil: no cal instal·lar-la, no deixa registres al sistema i es pot executar des de qualsevol carpeta o fins i tot des d'un altre llapis USB. El Media Creation Tool, en canvi, requereix descàrrega i execució com a instal·lador tradicional, i sol requerir connexió a Internet activa durant tot el procés per descarregar la imatge de Windows.
Dit això, el Media Creation Tool té els seus propis avantatges: està directament suportat per Microsoft, actualitza automàticament a la darrera versió i és més senzill per a usuaris que no volen tocar cap opció avançada. Per a la majoria d'usuaris avançats, tècnics i persones que volen flexibilitat, però, Rufus continua sent l'opció preferida.
Requisits del sistema per utilitzar Rufus
Rufus és una aplicació extremadament lleugera, per la qual cosa els seus requisits de maquinari són mínims. Tot i així, cal tenir en compte alguns aspectes importants abans de començar a utilitzar-lo.
Pel que fa al sistema operatiu, Rufus funciona a Windows 7 SP1, Windows 8.1, Windows 10 i Windows 11, tant en versions de 32 com de 64 bits (encara que la majoria de versions modernes de Rufus se centren en sistemes de 64 bits, amb versions específiques disponibles per a arquitectures ARM64). No existeix una versió oficial de Rufus per a macOS ni per a Linux, tot i que es pot executar en aquests sistemes mitjançant Wine, encara que amb un suport limitat i no garantit pels desenvolupadors.
Quant al maquinari, Rufus pràcticament no consumeix recursos: no necessita una quantitat significativa de memòria RAM ni un processador potent. Amb qualsevol equip capaç d'executar Windows 7 o posterior n'hi ha prou. L'element més important no és l'ordinador on s'executa Rufus, sinó la unitat USB de destinació. Es recomana utilitzar un llapis USB amb una capacitat mínima de 8 GB per a la majoria d'imatges de Windows modernes, tot i que algunes distribucions Linux més lleugeres poden funcionar amb unitats de 4 GB. Per obtenir el millor rendiment, és preferible fer servir unitats USB 3.0 o superiors, ja que redueixen significativament el temps d'escriptura en comparació amb les unitats USB 2.0.
És important recordar que tot el contingut de la unitat USB s'esborrarà completament durant el procés, així que cal fer una còpia de seguretat de qualsevol dada important abans de començar. Rufus mostra sempre un avís clar abans de formatar la unitat, precisament per evitar pèrdues de dades accidentals.
Per descarregar Rufus i les imatges ISO necessàries es requereix, evidentment, connexió a Internet, encara que un cop descarregats els fitxers, el procés de creació de l'USB en si no necessita connexió activa (excepte si es fa servir la funció de descàrrega d'ISO integrada a Rufus, que sí que requereix Internet en aquell moment concret).
Finalment, cal disposar d'una imatge ISO, IMG o VHD vàlida del sistema operatiu que es vulgui instal·lar, ja sigui descarregada manualment des de la font oficial corresponent (Microsoft, Ubuntu, Fedora, etc.) o mitjançant l'eina de descàrrega integrada que Rufus incorpora per a determinades versions de Windows.
Com descarregar Rufus de forma segura
Un dels aspectes més importants a l'hora de fer servir Rufus és assegurar-se de descarregar-lo únicament des de la font oficial: rufus.ie/downloads. Malauradament, com passa amb moltes eines populars, existeixen llocs web fraudulents que ofereixen versions modificades de Rufus que poden incloure programari maliciós, adware o fins i tot troians. Per això, sempre s'ha de verificar que l'URL comença exactament per "rufus.ie" abans de fer clic a qualsevol enllaç de descàrrega.
Des del lloc oficial es poden triar dues variants principals del programa: la versió instal·lable (Rufus.exe amb instal·lador) i la versió portàtil (Rufus Portable). Totes dues ofereixen exactament les mateixes funcions; la diferència és únicament la manera de distribuir-les.
La versió instal·lable afegeix Rufus al menú d'inici, crea una entrada al Tauler de Control per desinstal·lar-lo fàcilment i pot configurar-se perquè comprovi automàticament si hi ha actualitzacions noves. És l'opció més recomanable per a usuaris que faran servir Rufus habitualment en el mateix equip.
La versió portàtil, en canvi, és un únic fitxer executable que no requereix instal·lació de cap mena. Es pot executar directament des de la carpeta de baixades, des d'un llapis USB o des d'un disc extern, i no deixa cap rastre al registre de Windows. Aquesta versió és ideal per a tècnics que porten Rufus en un llapis d'eines i necessiten fer-lo servir en múltiples equips sense instal·lar res.
Un cop descarregat el fitxer, és una bona pràctica verificar-ne la signatura digital i el hash SHA-256. El lloc oficial de Rufus publica els valors de comprovació (checksums) de cada versió, que es poden comparar amb el hash del fitxer descarregat fent servir eines com PowerShell (Get-FileHash) o utilitats de tercers. Si els valors coincideixen, es pot tenir la certesa que el fitxer no ha estat manipulat durant la descàrrega.
També és recomanable comprovar que l'executable de Rufus disposa d'una signatura digital vàlida emesa a nom del desenvolupador. Es pot verificar fent clic amb el botó dret sobre el fitxer, seleccionant "Propietats" i consultant la pestanya "Signatures digitals". Si la signatura no és vàlida o no hi apareix cap desenvolupador reconegut, és molt probable que el fitxer s'hagi descarregat d'una font no oficial i no s'hauria d'executar.
Finalment, cal desconfiar de qualsevol lloc web que demani pagament per Rufus, ja que el programa és i sempre ha estat completament gratuït. Tampoc s'ha de descarregar mai des de portals de programari de tercers que empaqueten instal·ladors amb programari addicional no desitjat.
Vols provar-ho ara mateix? Descarrega la darrera versió oficial de Rufus aquí i crea el teu USB arrencable en pocs minuts. v4.15 · 2026-06-30
Beta builds
Previous versions
- v4.14 — 2026-04-30
- v4.13 — 2026-02-17
- v4.12 — 2026-01-30
- v3.22 (Last version compatible with Windows 7)
- v2.18 (Last version compatible with Windows XP and Windows Vista)
All downloads on rufus.ie → · GitHub releases (pbatard/rufus) →
Full Version Archive — Index of /downloads/
152 historical builds (v3.5 → v4.15)
Name Last modified Size Description
Parent Directory -
rufus-4.15.exe 2026-06-30 12:03 1.9M Rufus 4.15
Browse the live archive on rufus.ie → · GitHub releases (pbatard/rufus) →
Pas a pas: crear un USB arrencable de Windows 11 amb Rufus
Crear un USB arrencable amb Windows 11 mitjançant Rufus és un procés senzill si se segueixen els passos correctes. A continuació es detalla el procediment complet.
1. Descarrega la imatge ISO de Windows 11. Es pot obtenir directament des del lloc oficial de Microsoft o, més fàcilment, des de la mateixa interfície de Rufus, que incorpora l'opció "Descarregar" al costat de "Selecciona" per obtenir imatges oficials de Windows sense haver de passar per l'assistent web de Microsoft.
2. Connecta el llapis USB a l'ordinador. Es recomana una capacitat mínima de 8 GB. Recorda que totes les dades existents a la unitat s'esborraran.
3. Obre Rufus (no cal instal·lar-lo si s'utilitza la versió portàtil; només cal fer doble clic a l'executable). Si apareix un avís de control de comptes d'usuari, accepta'l per continuar.
4. Selecciona el dispositiu al desplegable "Dispositiu", assegurant-te que és el llapis USB correcte i no cap altra unitat del sistema.
5. Selecciona la imatge ISO fent clic a "Selecciona" i triant el fitxer ISO de Windows 11 descarregat prèviament.
6. Configura l'esquema de partició. Per a la majoria d'equips moderns amb UEFI, cal triar "GPT". Si l'equip és més antic i utilitza BIOS heretat, s'ha de seleccionar "MBR".
7. Ajusta les opcions d'instal·lació de Windows 11. Quan Rufus detecta una ISO de Windows 11, mostra automàticament un quadre de diàleg amb opcions personalitzades, entre les quals destaca "Elimina els requisits de 4GB+ de RAM, Secure Boot i TPM 2.0". Aquesta opció és fonamental per a qui vulgui instal·lar Windows 11 en equips que no compleixen oficialment els requisits mínims. També es pot triar si es vol crear un compte local en lloc d'un compte de Microsoft, i desactivar la recollida de dades durant la instal·lació.
8. Revisa el sistema de fitxers. Per defecte, Rufus sol·licitarà NTFS per a Windows 11, ja que la imatge conté fitxers superiors a 4 GB (com install.wim o install.esd) que no són compatibles amb FAT32.
9. Fes clic a "Inicia". Rufus mostrarà un últim avís indicant que totes les dades de la unitat seran destruïdes. Confirma per continuar.
10. Espera que el procés finalitzi. Depenent de la velocitat de la unitat USB i de l'ordinador, el procés pot trigar entre 5 i 20 minuts. Un cop completat, la barra de progrés mostrarà "LLEST" en verd.
Un cop finalitzat, ja es pot arrencar l'ordinador des del llapis USB (normalment prement una tecla com F12, Esc, F2 o Supr durant l'engegada per accedir al menú d'arrencada) i procedir amb la instal·lació de Windows 11.
Pas a pas: crear un USB arrencable de Windows 10 amb Rufus
El procés per crear un USB arrencable de Windows 10 amb Rufus és molt semblant al de Windows 11, però sense les restriccions addicionals de TPM i Secure Boot, cosa que el fa encara més senzill.
1. Obtén la imatge ISO de Windows 10. Es pot descarregar des de l'eina oficial "Media Creation Tool" de Microsoft (que permet exportar directament una ISO) o des de la pàgina de descàrregues de Windows 10 per a usuaris amb llicència vàlida.
2. Insereix el llapis USB amb una capacitat mínima recomanada de 8 GB.
3. Executa Rufus amb permisos d'administrador si el sistema ho demana.
4. Selecciona el dispositiu correcte al menú desplegable "Dispositiu".
5. Carrega la ISO fent clic al botó "Selecciona" i localitzant el fitxer de Windows 10.
6. Tria l'esquema de partició adequat. Per a equips amb UEFI (la majoria a partir del 2012), cal seleccionar GPT. Per a equips més antics amb BIOS clàssica, cal triar MBR amb el tipus de destinació "BIOS o UEFI".
7. Manté el sistema de fitxers per defecte (normalment NTFS, ja que Windows 10 també inclou fitxers d'instal·lació superiors a 4 GB en la majoria de casos).
8. Revisa el nom d'etiqueta de volum si es vol personalitzar, encara que aquest pas és opcional i no afecta el funcionament de la unitat.
9. Fes clic a "Inicia" i confirma l'avís d'esborrat de dades.
10. Espera la finalització del procés. Un cop acabat, la unitat USB ja conté un sistema d'instal·lació de Windows 10 completament funcional.
Un detall important és que, a diferència de Windows 11, Rufus no sol·licita cap configuració addicional especial per a Windows 10, ja que aquest sistema no imposa requisits de TPM 2.0 ni Secure Boot obligatoris. Això fa que el procés sigui encara més directe i ràpid.
També cal tenir en compte que, si es vol reutilitzar el mateix llapis USB més endavant per a un altre propòsit (per exemple, emmagatzematge normal de fitxers), caldrà tornar a formatar-lo amb l'eina de formatatge estàndard de Windows, ja que després de crear un USB arrencable la unitat queda configurada amb particions especials que no sempre es reconeixen correctament com a unitat d'emmagatzematge convencional fins que es formata de nou.
Pas a pas: crear un USB arrencable de Linux (Ubuntu, Fedora, Debian, Mint)
Rufus també és una excel·lent eina per crear unitats USB arrencables amb distribucions Linux com Ubuntu, Fedora, Debian o Linux Mint. El procediment és similar al de Windows, però amb algunes particularitats pròpies del món Linux.
1. Descarrega la imatge ISO de la distribució desitjada des del seu lloc oficial (per exemple, ubuntu.com, fedoraproject.org, debian.org o linuxmint.com).
2. Connecta el llapis USB. Per a la majoria de distribucions modernes n'hi ha prou amb 4-8 GB, tot i que es recomana disposar de 8 GB o més si es vol activar la persistència.
3. Obre Rufus i selecciona el dispositiu correcte al desplegable corresponent.
4. Carrega la imatge ISO de Linux mitjançant el botó "Selecciona".
5. Rufus detectarà automàticament el tipus d'imatge. Amb la majoria d'imatges ISO híbrides de Linux (com les d'Ubuntu o Debian), Rufus preguntarà si es vol escriure en mode d'imatge ISO o en mode d'imatge DD. Per a la majoria de casos, especialment quan es vol arrencar en mode UEFI, es recomana el mode ISO. El mode DD és preferible per a certes imatges específiques que ho requereixen explícitament, o quan el mode ISO genera errors d'arrencada.
6. Tria l'esquema de partició. GPT per a UEFI modern, MBR per a BIOS heretat. La majoria de distribucions Linux actuals suporten ambdós modes sense problemes.
7. Sistema de fitxers. Rufus normalment proposa FAT32 per a distribucions Linux, ja que és compatible amb la majoria d'arrencades UEFI i BIOS. En alguns casos, si la imatge conté fitxers superiors a 4 GB, caldrà fer servir NTFS.
8. Configura la persistència (opcional). Algunes distribucions basades en Ubuntu permeten a Rufus mostrar un control lliscant per definir l'espai reservat per a "emmagatzematge persistent", que permet conservar fitxers, configuracions i programes instal·lats entre sessions d'arrencada en mode "live". Cal tenir en compte que aquesta opció no és compatible amb totes les distribucions ni amb totes les versions de Rufus.
9. Fes clic a "Inicia" i confirma l'avís d'esborrat.
10. Espera que finalitzi el procés d'escriptura i, un cop completat, ja es pot arrencar l'equip des del llapis USB per provar la distribució en mode "live" o iniciar la instal·lació definitiva.
És important recordar que algunes distribucions especialitzades, com determinades versions d'Arch Linux o imatges de recuperació, poden requerir específicament el mode DD per funcionar correctament, ja que la seva estructura interna no és compatible amb la conversió que fa Rufus en mode ISO.
UEFI vs BIOS heretat (Legacy)
Un dels conceptes més importants —i alhora més confusos— a l'hora de crear un USB arrencable és la diferència entre UEFI i BIOS heretat (Legacy BIOS). Rufus permet configurar la unitat perquè sigui compatible amb un mode o amb l'altre, i triar l'opció incorrecta és una de les causes més habituals que un USB no arrenqui.
BIOS heretat és el sistema de firmware tradicional que es va fer servir als ordinadors durant dècades, fins aproximadament el 2012. Funciona amb un procés d'arrencada més senzill (el Master Boot Record o MBR) i té limitacions importants, com la incapacitat de gestionar discs de més de 2 TB o d'arrencar en menys de pocs segons.
UEFI (Unified Extensible Firmware Interface) és l'estàndard modern que ha substituït la BIOS heretada a pràcticament tots els ordinadors fabricats a partir dels darrers anys. UEFI ofereix arrencades més ràpides, suport per a discs de gran capacitat, una interfície gràfica més amigable i, molt important, la funció Secure Boot, que verifica criptogràficament que el sistema operatiu que s'arrenca no ha estat manipulat.
A Rufus, l'opció "Tipus d'ordinador de destinació" permet triar entre "BIOS o UEFI" (compatible amb ambdós) i "UEFI (només)". Aquesta selecció normalment es determina automàticament segons l'esquema de partició triat: si es tria GPT, Rufus assumeix arrencada UEFI; si es tria MBR, es pot triar entre BIOS heretat o UEFI mitjançant CSM (Compatibility Support Module).
Per saber quin mode necessita el teu ordinador, es pot consultar la configuració de la BIOS/UEFI del propi equip (normalment accessible prement Supr, F2 o F10 durant l'engegada), on sol aparèixer explícitament si el mode d'arrencada és "UEFI", "Legacy" o "Both" (CSM activat).
Com a norma general: si el teu ordinador es va comprar l'any 2013 o posterior, molt probablement utilitza UEFI i hauries de triar l'esquema GPT a Rufus. Si es tracta d'un equip més antic, probablement necessitaràs MBR amb arrencada BIOS heretada. En cas de dubte, Rufus permet provar amb GPT/UEFI primer, ja que és el mode recomanat per la majoria de fabricants moderns, i en cas que la unitat no arrenqui, es pot tornar a crear amb MBR/BIOS heretat.
Cal tenir en compte també que alguns equips permeten canviar el mode d'arrencada entre UEFI i Legacy directament des de la configuració de la BIOS, la qual cosa dona flexibilitat per adaptar-se a qualsevol USB creat prèviament sense haver de tornar a formatar la unitat.
GPT vs MBR: quin esquema de partició triar
A l'hora de crear un USB arrencable amb Rufus, cal decidir entre dos esquemes de partició: GPT (GUID Partition Table) i MBR (Master Boot Record). Aquesta decisió està estretament lligada a si l'equip de destinació utilitza UEFI o BIOS heretat.
MBR és l'esquema de partició més antic, utilitzat des dels anys 80. Té limitacions notables: només admet un màxim de quatre particions primàries per disc (o tres primàries més una d'estesa amb particions lògiques il·limitades), i no pot gestionar discs de més de 2 TB de capacitat. MBR s'associa habitualment amb l'arrencada BIOS heretada, tot i que també és compatible amb alguns sistemes UEFI mitjançant el mode CSM.
GPT, en canvi, és l'esquema modern, dissenyat com a part de l'especificació UEFI. Permet fins a 128 particions primàries sense necessitat de particions esteses, admet discs de capacitats molt superiors als 2 TB (fins a mides pràcticament il·limitades amb el maquinari actual), i inclou mecanismes de redundància que fan que sigui més resistent davant de corrupcions de dades, ja que emmagatzema còpies de la taula de particions tant a l'inici com al final del disc.
Per a la creació d'un USB arrencable amb Windows 11 o Windows 10 en equips moderns, es recomana sempre triar GPT, ja que és l'esquema requerit per instal·lar Windows en mode UEFI amb Secure Boot actiu, que és la configuració estàndard i recomanada per Microsoft des de fa anys. A més, la instal·lació de Windows en un disc amb GPT sol oferir millors temps d'arrencada i és obligatòria si es vol fer servir un disc de més de 2 TB com a unitat del sistema.
Per contra, si es necessita instal·lar un sistema operatiu en un equip antic que només suporta BIOS heretada (típic d'ordinadors anteriors al 2012), caldrà triar MBR, ja que GPT no és compatible amb l'arrencada BIOS pura en la majoria de casos.
A Rufus, aquesta selecció es fa mitjançant el desplegable "Esquema de partició", que ofereix les opcions "GPT" i "MBR". És fonamental triar l'opció correcta abans d'iniciar el procés, ja que un esquema incompatible amb el firmware de l'ordinador de destinació provocarà que la unitat no arrenqui, tot i que el procés d'escriptura de Rufus s'hagi completat sense errors aparents.
En cas de dubte sobre quin esquema utilitza el teu equip, es pot obrir l'eina "Informació del sistema" a Windows (prement les tecles Windows+R i escrivint msinfo32) i consultar el camp "Mode de BIOS", que indicarà si el sistema arrenca en mode "UEFI" o "Heretat".
Mode d'imatge ISO vs mode d'imatge DD
Quan Rufus detecta certes imatges ISO, especialment les d'algunes distribucions Linux, mostra un avís preguntant si es vol escriure la imatge en "Mode d'imatge ISO" (recomanat) o en "Mode d'imatge DD". Entendre la diferència entre aquestes dues opcions és important per evitar problemes d'arrencada.
El mode ISO és el mètode que Rufus utilitza per defecte sempre que és possible. En aquest mode, Rufus interpreta el contingut de la imatge ISO com un sistema de fitxers estructurat, extreu els fitxers individualment i els copia a la unitat USB, prèviament formatada amb el sistema de fitxers triat (FAT32, NTFS, etc.). Aquest mètode presenta diversos avantatges: permet que la unitat USB continuï essent llegible i editable com un dispositiu d'emmagatzematge normal (es poden afegir o eliminar fitxers manualment després de la creació), i sol oferir una compatibilitat més àmplia amb sistemes UEFI moderns, ja que estructura correctament els fitxers d'arrencada EFI.
El mode DD (Disk/Drive image), en canvi, realitza una còpia de baix nivell, sector per sector, de la imatge sobre la unitat USB, de manera molt similar a com funcionen eines com dd en sistemes Unix/Linux. Aquest mètode replica exactament l'estructura original de la imatge, incloent-hi el seu esquema de particions intern, i és necessari per a determinades imatges que no estan dissenyades per ser tractades com un simple sistema de fitxers ISO9660, com ara certes distribucions Linux especialitzades, imatges de recuperació de fabricants o certes eines de diagnòstic. L'inconvenient del mode DD és que, un cop escrita la imatge, la unitat USB deixa de ser fàcilment editable com una unitat normal fins que es torna a formatar, ja que Rufus reprodueix l'estructura de particions original de la imatge tal qual.
Rufus determina automàticament si una imatge concreta és compatible amb el mode ISO o si necessita obligatòriament el mode DD, basant-se en l'anàlisi del contingut de la imatge. En molts casos, quan una imatge és compatible amb tots dos mètodes (imatges híbrides), Rufus permetrà a l'usuari triar quin mode prefereix mitjançant un quadre de diàleg emergent.
Com a recomanació general: si Rufus ofereix l'opció de triar, s'hauria d'optar pel mode ISO sempre que sigui possible, ja que ofereix millor compatibilitat, especialment amb sistemes UEFI, i manté la unitat més versàtil. El mode DD només s'hauria de fer servir quan el mode ISO falla en generar una unitat arrencable o quan la documentació oficial de la distribució o eina en qüestió ho recomana explícitament.
Sistemes de fitxers: FAT32, NTFS i exFAT
Rufus permet triar entre diversos sistemes de fitxers a l'hora de formatar la unitat USB: FAT32, NTFS i exFAT són les opcions més habituals, cadascuna amb els seus propis avantatges i limitacions.
FAT32 és el sistema de fitxers més antic i compatible dels tres. Pràcticament qualsevol dispositiu, ja sigui un ordinador amb BIOS heretada, un equip amb UEFI o fins i tot certs dispositius electrònics de consum, poden llegir unitats formatades amb FAT32. La seva principal limitació és que no admet fitxers individuals de més de 4 GB, una restricció important quan es treballa amb imatges modernes de Windows, ja que fitxers com install.wim sovint superen aquesta mida. Per solucionar-ho, Rufus pot dividir automàticament el fitxer install.wim en múltiples fragments més petits quan es fa servir FAT32 amb una ISO de Windows, tot i que aquesta funció no sempre és necessària gràcies a alternatives com la conversió a install.esd o la selecció directa de NTFS.
NTFS és el sistema de fitxers natiu de Windows des de fa dècades i no té la limitació dels 4 GB per fitxer, per la qual cosa és l'opció recomanada quan es treballa amb imatges de Windows 10 u 11 que continguin fitxers grans. L'inconvenient de NTFS és que no és compatible nativament amb l'arrencada de tots els sistemes UEFI purs sense un carregador d'arrencada addicional, encara que Rufus gestiona això automàticament afegint els fitxers necessaris (com UEFI:NTFS) quan cal.
exFAT és un sistema de fitxers dissenyat com a alternativa moderna a FAT32, sense la limitació de mida de fitxer de 4 GB, i amb millor rendiment que NTFS en determinats escenaris d'emmagatzematge extern. No obstant això, exFAT no gaudeix del mateix nivell de suport universal per a l'arrencada UEFI que FAT32, i el seu ús principal a Rufus se sol reservar per a casos molt específics, com determinades imatges de macOS o dispositius que ho requereixen explícitament.
Com a regla general, Rufus selecciona automàticament el sistema de fitxers més adequat en funció de la imatge ISO carregada i de l'esquema de partició triat, però l'usuari sempre pot canviar-ho manualment. Per a Windows amb UEFI/GPT, la recomanació habitual és FAT32 quan la imatge ho permet (per la seva compatibilitat universal), o NTFS quan els fitxers superen els 4 GB. Per a la majoria de distribucions Linux, FAT32 sol ser l'opció per defecte i la més recomanable.
Vols provar-ho ara mateix? Descarrega la darrera versió oficial de Rufus aquí i crea el teu USB arrencable en pocs minuts.
Free, portable, no installation required.
Download Rufus Now →Emmagatzematge persistent (persistència) per a Linux
Una de les funcions més útils de Rufus per als usuaris de Linux és la capacitat de crear unitats USB "live" amb emmagatzematge persistent, també conegut simplement com a persistència. Aquesta funció permet que els canvis fets mentre s'utilitza una distribució Linux en mode "live" (des del propi USB, sense instal·lar-la al disc dur) es conservin entre sessions d'arrencada, en lloc de perdre's cada vegada que es reinicia l'equip.
Per defecte, quan s'arrenca una distribució Linux en mode "live" des d'un USB normal, qualsevol fitxer creat, configuració modificada o programa instal·lat durant la sessió es perd completament en apagar o reiniciar l'ordinador, ja que tot s'executa des d'un sistema de fitxers temporal a la memòria RAM. Amb la persistència activada, Rufus reserva una part de l'espai de la unitat USB com una partició addicional (normalment en format ext4 o similar) on es guarden aquests canvis, de manera que la propera vegada que s'arrenqui la mateixa unitat, els fitxers i configuracions anteriors continuaran presents.
Per activar aquesta funció, en carregar una imatge ISO compatible (normalment distribucions basades en Ubuntu o Debian que suporten explícitament la persistència), Rufus mostra un control lliscant addicional a la finestra principal, anomenat "Emmagatzematge persistent", que permet definir quants gigabytes de la unitat USB es reservaran per a aquest propòsit. Com més gran sigui l'espai assignat, més dades i canvis es podran conservar, però menys espai quedarà disponible per a la resta de la unitat.
És important tenir en compte diverses limitacions d'aquesta funció. En primer lloc, no totes les distribucions Linux són compatibles amb la persistència gestionada per Rufus; funciona millor amb imatges basades en Ubuntu i derivades directes. En segon lloc, la persistència a través de Rufus normalment es limita a conservar fitxers i configuracions bàsiques, però no sempre garanteix la persistència completa d'actualitzacions profundes del sistema o de certs canvis al nucli. En tercer lloc, l'ús continuat d'escriptura en una unitat USB per emmagatzemar canvis pot accelerar el desgast de la memòria flaix, especialment en unitats de baixa qualitat, per la qual cosa es recomana utilitzar llapis USB de bona qualitat i, preferiblement, amb tecnologia USB 3.0 per a un millor rendiment i durabilitat.
La persistència és especialment útil per a tècnics que necessiten dur a sobre un entorn Linux complet i configurat (amb eines, marcadors del navegador, fitxers de configuració personalitzats, etc.) sense necessitat d'instal·lar el sistema operatiu de manera permanent a cap equip, simplement arrencant des del mateix USB a qualsevol ordinador compatible.
Windows To Go amb Rufus
Windows To Go és una funcionalitat que permet executar una instal·lació completa i funcional de Windows directament des d'una unitat USB, de manera similar a com es fa amb un sistema Linux "live", però amb un sistema Windows complet, persistent i personalitzable. Rufus inclou suport per crear unitats Windows To Go a partir d'imatges ISO compatibles, especialment de versions Enterprise i Education de Windows 10, que eren les úniques edicions on Microsoft oferia oficialment aquesta funció.
Per crear una unitat Windows To Go amb Rufus, cal carregar una imatge ISO de Windows compatible (normalment Windows 10 Enterprise) i, en el desplegable d'opcions d'imatge, seleccionar explícitament "Windows To Go" en lloc de "Instal·lació estàndard de Windows". Aquesta opció apareix automàticament quan Rufus detecta que la imatge ISO carregada és compatible amb aquesta funcionalitat.
A diferència d'una instal·lació estàndard de Windows a un USB (que normalment només serveix per iniciar el procés d'instal·lació cap a un disc dur intern), Windows To Go permet executar Windows directament des del mateix USB, amb el seu propi escriptori, aplicacions instal·lades, configuracions personals i fitxers, tot conservat de manera persistent entre sessions i entre diferents equips físics. Això la converteix en una eina molt potent per a professionals de TI que necessiten dur un entorn Windows complet i portàtil, o per a situacions on cal provar Windows en maquinari divers sense afectar la instal·lació principal de l'equip amfitrió.
Cal tenir en compte diverses consideracions importants. Es recomana fer servir unitats USB 3.0 d'alt rendiment, preferiblement models certificats específicament per a Windows To Go, ja que el rendiment general del sistema dependrà en gran mesura de la velocitat de lectura/escriptura de la unitat, que sol ser considerablement més lenta que un SSD intern. Amb unitats USB estàndard de baixa qualitat, l'experiència d'ús de Windows pot resultar notablement lenta.
També cal saber que Microsoft va anunciar l'obsolescència oficial de Windows To Go a partir de Windows 10, i aquesta funció no compta amb suport natiu a Windows 11. Tot i això, Rufus continua permetent crear aquest tipus d'unitats de manera no oficial per a usuaris avançats que ho necessitin, encara que sense garanties de compatibilitat total en tots els escenaris.
Windows To Go amb Rufus resulta especialment útil per a demostracions, entorns de proves aïllats, recuperació de sistemes, o per a usuaris que necessiten un entorn Windows complet i portàtil sense dependre d'un equip concret.
Com evitar els requisits de TPM, Secure Boot i RAM de Windows 11
Windows 11 va introduir un conjunt de requisits mínims de maquinari significativament més estrictes que les versions anteriors de Windows, incloent-hi la necessitat d'un xip TPM (Trusted Platform Module) versió 2.0, Secure Boot activat, un processador compatible de la llista oficial de Microsoft, i un mínim de 4 GB de RAM i 64 GB d'emmagatzematge. Molts equips que funcionen perfectament bé, però que tenen alguns anys d'antiguitat o que simplement no compleixen algun d'aquests requisits específics, queden exclosos de la instal·lació estàndard.
Rufus ofereix una solució directa a aquest problema mitjançant l'opció "Elimina els requisits de 4GB+ de RAM, Secure Boot i TPM 2.0", que apareix automàticament al quadre de diàleg de personalització de Windows quan es carrega una imatge ISO de Windows 11. Aquesta opció, en activar-se, modifica el procés d'instal·lació aplicant, de manera transparent, els mateixos ajustos que tradicionalment calia fer manualment mitjançant edicions del registre durant la fase de configuració (com el famós truc de crear la clau LabConfig amb valors com BypassTPMCheck, BypassSecureBookCheck i BypassRAMCheck).
Gràcies a aquesta funció, Rufus permet instal·lar Windows 11 en processadors no inclosos oficialment a la llista de compatibilitat de Microsoft, en equips sense xip TPM 2.0 físic o firmware (fTPM), i en equips amb Secure Boot desactivat o no disponible. Això ha convertit Rufus en l'eina de referència per a molts usuaris que volen actualitzar equips relativament antics però encara funcionals a Windows 11 sense haver de comprar maquinari nou.
El mateix quadre de diàleg de personalització ofereix altres opcions útils relacionades, com desactivar la necessitat de connexió a Internet durant la instal·lació (permetent crear un compte local en lloc d'un compte de Microsoft obligatori), desactivar la recollida de dades per part de Microsoft durant el procés de configuració inicial, i eliminar la sol·licitud d'introduir una clau de producte durant la instal·lació, cosa que permet posposar l'activació per fer-la més endavant.
És important remarcar que, tot i que aquesta funció permet instal·lar Windows 11 amb èxit en equips no oficialment suportats, Microsoft ha advertit en diverses ocasions que aquests equips podrien no rebre totes les actualitzacions de la mateixa manera que els equips compatibles, i que el rendiment o l'estabilitat del sistema no estan garantits en maquinari no certificat. Tot i això, en la pràctica, milions d'usuaris fan servir aquesta funció de Rufus sense problemes significatius des de fa anys.
Aquesta funcionalitat és, sens dubte, un dels motius principals pels quals Rufus ha guanyat encara més popularitat des del llançament de Windows 11, en oferir una solució senzilla i accessible a un problema que afecta milions d'usuaris amb equips encara plenament funcionals.
Errors comuns i resolució de problemes amb Rufus
Encara que Rufus és una eina molt fiable, és habitual trobar-se amb alguns problemes durant el seu ús. A continuació es detallen els errors més freqüents i com solucionar-los.
L'USB no arrenca després de crear-lo. Aquest és el problema més comú i sol tenir diverses causes possibles: un esquema de partició incompatible amb el mode d'arrencada de l'equip (per exemple, GPT en un equip que només suporta BIOS heretada pura), Secure Boot actiu impedint l'arrencada d'un mitjà no signat, o l'ordre d'arrencada de la BIOS/UEFI que no prioritza el dispositiu USB. La solució passa per revisar la configuració de la BIOS de l'equip de destinació i, si cal, tornar a crear la unitat amb l'esquema de partició contrari (provar MBR si GPT no funciona, o viceversa).
Rufus es queda "penjat" o molt lent durant l'escriptura. Sol passar amb unitats USB de baixa qualitat o USB 2.0 amb imatges molt grans. També pot ocórrer si s'ha activat la comprovació de blocs defectuosos amb múltiples passades, cosa que allarga considerablement el temps del procés. La solució és provar amb una altra unitat USB de millor qualitat, preferiblement USB 3.0, o desactivar la comprovació de blocs defectuosos si no és estrictament necessària.
Error "Windows no es pot instal·lar en aquest disc" durant la instal·lació posterior. Aquest error sol produir-se quan hi ha una incompatibilitat entre l'esquema de partició del disc dur de destinació i el mode d'arrencada del USB (per exemple, intentar instal·lar en mode Legacy sobre un disc ja formatat en GPT). La solució és, o bé convertir el disc de destinació a l'esquema correcte mitjançant l'eina diskpart (comanda clean seguida de convert gpt o convert mbr), o bé tornar a crear l'USB amb Rufus amb l'esquema de partició compatible.
Rufus no detecta la unitat USB. Pot passar per un port USB defectuós, un controlador desactualitzat o, en rars casos, per protecció d'escriptura activada al propi dispositiu. Es recomana provar amb un altre port USB (preferiblement directament a la placa base i no mitjançant un concentrador/hub), provar amb un altre cable si s'utilitza un adaptador, i comprovar si la unitat té un interruptor físic de protecció d'escriptura.
Missatge "ISOHybrid image detected" amb l'opció de triar entre mode ISO o DD. No es tracta d'un error, sinó d'una pregunta legítima de Rufus. Com s'ha explicat anteriorment, en cas de dubte es recomana provar primer amb el mode ISO.
Error en descarregar la imatge ISO des de la funció integrada de Rufus. De vegades els servidors de Microsoft limiten temporalment les descàrregues des d'eines de tercers. La solució és esperar uns minuts i tornar-ho a provar, o descarregar la ISO manualment des del lloc oficial de Microsoft.
En general, si un USB creat amb Rufus presenta problemes d'arrencada, la primera recomanació sempre és tornar a crear la unitat des de zero, provant amb la configuració alternativa d'esquema de partició (GPT/MBR) i verificant que la imatge ISO original no estigui corrupta (comparant el seu hash amb el publicat pel proveïdor oficial).
Verificar l'USB després d'escriure (comprovació de blocs defectuosos)
Un cop Rufus ha completat la creació de l'USB arrencable, és recomanable verificar que la unitat funciona correctament, especialment quan es tracta d'unitats USB noves, de procedència desconeguda o quan es tenen dubtes sobre la seva qualitat. Rufus incorpora una eina integrada per a aquest propòsit: la comprovació de blocs defectuosos (Bad Blocks Check).
Aquesta funció es pot activar marcant la casella "Comprova el dispositiu per blocs defectuosos" abans d'iniciar el procés de creació de l'USB. Rufus permet triar entre diferents nombres de passades de comprovació: 1 passada (mode ràpid), que utilitza un patró de dades simple per detectar errors bàsics de manera ràpida, o fins a 2, 3 o 4 passades amb patrons de dades diferents (com 0x00, 0xFF, patrons aleatoris, etc.), que ofereixen una detecció molt més exhaustiva però requereixen significativament més temps, especialment en unitats de gran capacitat.
Aquesta comprovació és particularment útil per detectar un problema molt comú en el mercat de llapis USB de baix cost, especialment els adquirits en plataformes de venda en línia poc fiables: unitats USB "falsificades" que anuncien una capacitat molt superior a la real. Aquestes unitats fraudulentes fan servir un microcontrolador modificat que informa el sistema operatiu d'una capacitat incorrecta (per exemple, es venen com a 512 GB quan en realitat només contenen 8 GB de memòria flaix real). Quan s'intenta escriure dades més enllà de la capacitat real, aquestes es perden silenciosament o es sobreescriuen dades anteriors, cosa que Rufus pot detectar mitjançant la seva comprovació de blocs defectuosos, ja que llegirà de nou les dades escrites i les compararà amb el patró original per verificar-ne la integritat.
Cal tenir en compte que activar aquesta comprovació allarga considerablement el temps total del procés, especialment amb múltiples passades en unitats de gran capacitat, per la qual cosa moltes persones opten per fer-la només ocasionalment, com per exemple quan s'estrena una unitat USB nova, en lloc d'activar-la cada vegada que es crea un USB arrencable.
Més enllà de la comprovació integrada de Rufus, també és recomanable, un cop finalitzat el procés, verificar manualment que la unitat és detectada correctament pel sistema operatiu, que el seu contingut és accessible (en el cas del mode ISO) i que, si és possible, es prova l'arrencada real en l'equip de destinació abans de donar per bo el procés, especialment si es tracta d'una instal·lació important o en un entorn professional on l'error no és una opció.
Si la comprovació de blocs defectuosos detecta errors, la recomanació és descartar la unitat USB, ja que probablement es tracta d'un dispositiu defectuós o fraudulent que no garanteix la integritat de les dades emmagatzemades a llarg termini.
Rufus des de la línia d'ordres
Encara que Rufus és conegut principalment per la seva interfície gràfica senzilla i intuïtiva, també ofereix un mode de línia d'ordres per a usuaris avançats, tècnics o per a l'automatització de tasques repetitives, especialment útil en entorns d'administració de sistemes on cal crear múltiples unitats USB de manera consistent.
Rufus permet passar diversos paràmetres directament en executar l'aplicació des de la consola (símbol del sistema o PowerShell), la qual cosa permet predefinir opcions com la ruta de la imatge ISO a utilitzar, sense necessitat d'interactuar manualment amb la interfície gràfica per a cada pas. Per exemple, es pot executar Rufus indicant directament el fitxer ISO que s'ha de carregar en obrir-se el programa, agilitzant el procés per a usuaris que repeteixen la mateixa tasca sovint amb la mateixa imatge.
Entre els paràmetres disponibles a la línia d'ordres de Rufus hi ha opcions per especificar el fitxer de registre (log) de sortida, per forçar l'idioma de la interfície, per indicar el nivell de detall dels missatges de diagnòstic, o per executar Rufus en mode silenciós en determinats escenaris de suport tècnic. Aquestes opcions es poden consultar executant Rufus amb el paràmetre d'ajuda des de la consola, que mostra la llista completa de commutadors disponibles per a la versió instal·lada.
És important remarcar que Rufus, a diferència d'altres eines similars, no ofereix un mode completament desatès (unattended) per defecte que permeti crear un USB arrencable de principi a fi sense cap interacció gràfica, ja que el seu disseny prioritza la seguretat davant d'esborrats accidentals de dades, mostrant sempre avisos de confirmació abans de formatar qualsevol unitat. Això limita una mica les possibilitats d'automatització completa en comparació amb eines de línia d'ordres pures com dd en sistemes Unix/Linux, però continua sent útil per accelerar fluxos de treball repetitius.
Per a administradors de sistemes que necessiten desplegar imatges de manera massiva i totalment automatitzada en entorns empresarials, sovint es combinen eines complementàries amb Rufus, o es recorre a solucions alternatives específicament dissenyades per a desplegaments desatesos a gran escala, com ara eines de creació d'imatges de xarxa (PXE boot) o scripts personalitzats basats en PowerShell que automatitzen parts del procés de preparació prèvia, deixant Rufus com l'eina final per a la creació puntual i verificada de cada unitat USB individual.
La documentació oficial i el codi font de Rufus, disponibles al repositori de GitHub del projecte, inclouen informació detallada sobre tots els paràmetres de línia d'ordres disponibles, així com exemples pràctics d'ús per a usuaris que vulguin aprofundir en aquesta funcionalitat més tècnica de l'eina.
Alternatives a Rufus: balenaEtcher, Ventoy, Media Creation Tool i UNetbootin
Tot i que Rufus és una de les eines més populars per crear unitats USB arrencables, existeixen diverses alternatives que poden ser més adequades segons les necessitats específiques de cada usuari.
balenaEtcher és probablement la principal alternativa multiplataforma a Rufus, ja que funciona a Windows, macOS i Linux, cosa que Rufus no fa de manera nativa. balenaEtcher destaca per la seva interfície extremadament senzilla, reduïda a tres passos bàsics: seleccionar la imatge, seleccionar la unitat i gravar. No obstant això, ofereix molt menys control sobre opcions avançades com l'esquema de partició, el sistema de fitxers o les modificacions específiques per a Windows 11 que Rufus permet fer. Per a usuaris que simplement volen gravar una imatge ISO de manera ràpida i senzilla en qualsevol sistema operatiu, balenaEtcher pot resultar més convenient.
Ventoy és una eina radicalment diferent en el seu enfocament: en lloc de gravar una única imatge ISO cada vegada, Ventoy converteix la unitat USB en un dispositiu d'arrencada múltiple permanent, on simplement es poden copiar (arrossegar i deixar anar) diverses imatges ISO directament al llapis USB, i triar quina arrencar des d'un menú a l'inici de l'ordinador. Això evita haver de tornar a formatar i gravar la unitat cada vegada que es vol provar una imatge diferent. Ventoy és especialment útil per a tècnics que treballen amb múltiples sistemes operatius i eines de recuperació habitualment, mentre que Rufus resulta més adequat per a la creació puntual i controlada d'un únic USB per a una tasca concreta.
Media Creation Tool, l'eina oficial de Microsoft, ja s'ha comparat anteriorment amb Rufus. La seva principal virtut és la integració directa amb els servidors de Microsoft i la simplicitat per a usuaris que només necessiten crear un mitjà d'instal·lació estàndard de Windows sense cap personalització addicional, però queda clarament per darrere de Rufus en flexibilitat, especialment pel que fa a saltar-se els requisits de Windows 11.
UNetbootin és una eina més antiga, també multiplataforma, centrada principalment en la creació d'unitats arrencables amb distribucions Linux. Tot i que va ser molt popular fa uns anys, actualment el seu desenvolupament és menys actiu que el de Rufus, i sol presentar més problemes de compatibilitat amb imatges modernes, especialment amb sistemes UEFI recents.
En resum, la tria entre aquestes eines depèn de les necessitats concretes: Rufus destaca per la seva combinació de velocitat, control avançat i les seves funcions específiques per saltar-se restriccions de Windows 11, però és exclusiu de Windows; balenaEtcher guanya en simplicitat i suport multiplataforma; Ventoy és imbatible per a qui necessita gestionar múltiples imatges d'arrencada sense reformatar constantment; i el Media Creation Tool és l'opció més senzilla i oficial per a usuaris que només volen instal·lar Windows de manera estàndard.
Historial de versions de Rufus
Rufus té una llarga trajectòria de desenvolupament continu des del seu llançament inicial l'any 2011, amb actualitzacions freqüents que han anat afegint noves funcionalitats, millorant la compatibilitat i corregint errors al llarg dels anys.
Durant els seus primers anys, Rufus es va centrar principalment a oferir una alternativa ràpida i fiable a altres eines de formatatge USB existents en aquell moment, guanyant popularitat progressivament entre la comunitat tècnica gràcies al seu rendiment superior i a la seva mida compacta.
Amb el pas del temps, i a mesura que UEFI es va anar convertint en l'estàndard dominant en detriment de la BIOS heretada, Rufus va incorporar suport complet per a esquemes de partició GPT i arrencada UEFI, incloent-hi Secure Boot, adaptant-se a l'evolució del maquinari dels ordinadors moderns.
Una de les fites més significatives en la seva evolució va ser la incorporació de la funció de descàrrega directa d'imatges ISO de Windows des de la mateixa interfície de Rufus, evitant que l'usuari hagués de navegar manualment pel complicat procés web de Microsoft per obtenir una imatge oficial.
Amb el llançament de Windows 11 l'any 2021 i els seus estrictes requisits de maquinari, Rufus va respondre ràpidament incorporant l'opció per eliminar els requisits de TPM 2.0, Secure Boot i RAM mínima, una funció que es va convertir immediatament en una de les raons principals pel gran augment de popularitat de l'eina en els anys posteriors, ja que resolia un problema molt real i estès entre milions d'usuaris amb equips encara funcionals però no oficialment compatibles.
Al llarg de les diferents versions, Rufus també ha anat millorant el seu rendiment d'escriptura, ha afegit suport per a nous formats d'imatge, ha incorporat traduccions a desenes d'idiomes gràcies a la contribució de la comunitat internacional, i ha anat adaptant-se a nous formats de sistemes de fitxers i a canvis en l'estructura de les imatges ISO modernes de Windows i Linux.
El desenvolupament de Rufus continua actiu avui dia, amb el seu creador principal, Pete Batard, publicant regularment noves versions al repositori oficial de GitHub del projecte, on es pot consultar l'historial complet i detallat de canvis (cronologia de versions o "changelog") per a cada actualització publicada. Aquesta transparència en el desenvolupament, sumada a la naturalesa de codi obert del projecte, permet a qualsevol usuari interessat seguir de prop l'evolució de l'eina i comprovar exactament què s'ha modificat en cada nova versió abans d'actualitzar.
Es recomana sempre utilitzar la versió més recent disponible al lloc oficial rufus.ie, ja que incorpora les últimes correccions de compatibilitat amb les imatges ISO més actuals de Windows i de les principals distribucions Linux.
Seguretat: és segur Rufus? Verificació de codi obert i sumes de comprovació
Una de les preguntes més freqüents entre nous usuaris és si Rufus és realment segur d'utilitzar, tenint en compte que es tracta d'una eina que requereix permisos elevats per formatar unitats i escriure dades a baix nivell al sistema. La resposta curta és que sí, Rufus és una eina segura i de confiança, però és important entendre per què i com verificar-ho un mateix.
El factor més important en aquest sentit és que Rufus és un projecte de codi obert, distribuït sota llicència GPL v3, amb el seu codi font complet disponible públicament al repositori oficial de GitHub. Això significa que qualsevol desenvolupador, investigador de seguretat o usuari amb coneixements tècnics pot examinar exactament què fa el programa línia per línia, sense haver de confiar cegament en les afirmacions del desenvolupador. Aquesta transparència ha permès que la comunitat de seguretat informàtica hagi revisat el codi de Rufus al llarg dels anys sense trobar-hi comportaments maliciosos ocults.
A més, el desenvolupador principal, Pete Batard, gaudeix d'una llarga trajectòria i reputació consolidada dins de la comunitat de programari lliure, i manté una comunicació activa i transparent amb els usuaris a través del repositori oficial, responent dubtes, gestionant informes d'errors i publicant actualitzacions amb regularitat.
Per verificar la integritat d'una descàrrega concreta de Rufus, el lloc oficial rufus.ie/downloads publica els valors de suma de comprovació SHA-256 per a cada versió i variant (instal·lador i portàtil). Un usuari pot descarregar el fitxer, calcular el seu hash localment mitjançant eines com PowerShell (amb la comanda Get-FileHash -Algorithm SHA256 nomdelfitxer.exe) i comparar el resultat amb el valor publicat oficialment. Si els dos valors coincideixen exactament, es té la garantia matemàtica que el fitxer descarregat és idèntic al publicat pel desenvolupador original, sense cap modificació ni manipulació durant el procés de descàrrega.
Addicionalment, els executables oficials de Rufus estan signats digitalment, la qual cosa permet a Windows i a l'usuari verificar l'autenticitat de l'editor del programa a través de les propietats del fitxer. Aquesta signatura digital és una capa addicional de confiança que complementa la verificació de la suma de comprovació.
El principal risc de seguretat associat a Rufus no prové de l'eina en si, sinó de descarregar-la des de fonts no oficials, com portals de programari de tercers, llocs web fraudulents que imiten el disseny del lloc oficial, o enllaços compartits en fòrums no verificats. Aquestes fonts poden distribuir versions modificades del programa amb programari maliciós afegit. Per això, la recomanació de seguretat més important és, senzillament, descarregar Rufus única i exclusivament des del lloc oficial rufus.ie, i verificar sempre l'URL abans de fer clic a qualsevol enllaç de descàrrega, especialment si s'hi arriba a través de cercadors o xarxes socials on poden aparèixer anuncis fraudulents que suplanten el lloc real.
Frequently Asked Questions
Rufus és gratuït?
Sí, Rufus és completament gratuït i sempre ho ha estat. Es tracta d'un projecte de codi obert distribuït sota llicència GPL v3, sense costos ocults, sense versions de pagament ni funcions bloquejades darrere d'un mur de pagament. Qualsevol lloc web que demani diners per descarregar Rufus no és oficial i s'hauria d'evitar completament, ja que probablement distribueix versions modificades i potencialment perilloses del programa.
On puc descarregar Rufus de manera oficial?
L'única font oficial i segura per descarregar Rufus és el lloc web rufus.ie/downloads. Des d'allà es poden obtenir tant la versió instal·lable com la versió portàtil, sempre acompanyades de les seves respectives sumes de comprovació SHA-256 per verificar la integritat del fitxer descarregat. Cal desconfiar de qualsevol altra font, encara que aparegui als primers resultats d'un cercador.
Rufus funciona a macOS o Linux?
No de manera oficial. Rufus és una aplicació dissenyada específicament per a Windows (des de Windows 7 SP1 fins a Windows 11). No existeix una versió nativa per a macOS ni Linux. Es pot intentar executar mitjançant Wine en sistemes Linux, però el suport no és oficial ni garantit pel desenvolupador, i poden aparèixer errors de funcionament. Els usuaris de macOS o Linux solen recórrer a alternatives multiplataforma com balenaEtcher.
Quina diferència hi ha entre la versió instal·lable i la portàtil de Rufus?
Ambdues versions ofereixen exactament les mateixes funcions. La diferència és únicament la forma de distribució: la versió instal·lable s'integra al sistema mitjançant un instal·lador tradicional i pot comprovar actualitzacions automàticament, mentre que la versió portàtil és un únic executable que es pot fer servir directament des de qualsevol carpeta o unitat sense necessitat d'instal·lació ni de deixar cap rastre al registre de Windows.
Quina capacitat de USB necessito per crear un mitjà d'instal·lació amb Rufus?
Per a Windows 10 i Windows 11 es recomana una unitat USB d'un mínim de 8 GB de capacitat. Per a la majoria de distribucions Linux, sovint n'hi ha prou amb 4 GB, encara que si es vol activar l'emmagatzematge persistent, és recomanable disposar de 8 GB o més perquè quedi espai suficient per als canvis que es vulguin conservar entre sessions.
Rufus esborra totes les dades de la unitat USB?
Sí, el procés de creació d'un USB arrencable amb Rufus formata completament la unitat de destinació, eliminant tot el seu contingut previ de manera irreversible. Rufus sempre mostra un avís clar abans d'iniciar el procés per confirmar aquesta acció. És fonamental fer una còpia de seguretat de qualsevol dada important present a la unitat abans de continuar.
Com puc saltar-me els requisits de TPM 2.0 i Secure Boot per instal·lar Windows 11?
Rufus incorpora una opció específica anomenada "Elimina els requisits de 4GB+ de RAM, Secure Boot i TPM 2.0", que apareix automàticament en el quadre de diàleg de personalització quan es carrega una imatge ISO de Windows 11. Activant aquesta opció, Rufus modifica el procés d'instal·lació perquè es pugui completar en equips que no compleixen oficialment aquests requisits mínims de Microsoft.
Quina opció he de triar: GPT o MBR?
En general, per a equips moderns (fabricats a partir de 2012-2013 aproximadament) que fan servir UEFI, s'ha de triar GPT. Per a equips més antics que només suporten BIOS heretada, cal triar MBR. Es pot comprovar quin mode utilitza el propi equip consultant l'eina "Informació del sistema" de Windows (msinfo32) i revisant el camp "Mode de BIOS".
Puc utilitzar Rufus per crear un USB arrencable de Linux amb persistència?
Sí, sempre que la distribució Linux triada sigui compatible amb aquesta funció (normalment distribucions basades en Ubuntu i Debian). En carregar una imatge ISO compatible, Rufus mostra un control lliscant per definir quants gigabytes de la unitat USB es reservaran com a emmagatzematge persistent, permetent conservar fitxers i configuracions entre diferents sessions d'arrencada en mode "live".
Per què el meu USB creat amb Rufus no arrenca?
Les causes més freqüents són un esquema de partició incompatible amb el mode d'arrencada de l'equip de destinació (GPT vs MBR), Secure Boot actiu bloquejant un mitjà no signat, o un ordre d'arrencada a la BIOS/UEFI que no prioritza la unitat USB. Es recomana revisar la configuració de la BIOS de l'ordinador i, si cal, tornar a crear la unitat provant amb l'esquema de partició contrari.
Rufus pot descarregar directament la ISO de Windows sense passar per la web de Microsoft?
Sí, Rufus incorpora una funció integrada, accessible mitjançant el botó "Descarregar" al costat de "Selecciona", que permet obtenir directament imatges ISO oficials de diverses versions de Windows sense haver de navegar manualment pel procés web de Microsoft, estalviant temps i simplificant considerablement el procés per a molts usuaris.
És millor el mode d'imatge ISO o el mode DD a Rufus?
En general, quan Rufus ofereix la possibilitat de triar, es recomana el mode d'imatge ISO, ja que ofereix millor compatibilitat amb sistemes UEFI moderns i manté la unitat USB més versàtil un cop creada. El mode DD només s'hauria d'utilitzar quan el mode ISO no genera una unitat arrencable correctament o quan la pròpia distribució ho recomana explícitament.
Com puc verificar que la descàrrega de Rufus és autèntica i no ha estat manipulada?
El lloc oficial rufus.ie publica els valors de suma de comprovació SHA-256 de cada versió. Es pot calcular el hash del fitxer descarregat amb PowerShell mitjançant la comanda Get-FileHash i comparar-lo amb el valor publicat oficialment. Si coincideixen, el fitxer és íntegre. També es pot comprovar la signatura digital de l'executable a les propietats del fitxer.
Quines alternatives existeixen a Rufus?
Les alternatives més conegudes són balenaEtcher (multiplataforma, molt senzilla), Ventoy (permet arrencada múltiple sense reformatar cada vegada), el Media Creation Tool oficial de Microsoft (només per a Windows, sense opcions avançades) i UNetbootin (més antiga, centrada en Linux). Cadascuna té avantatges diferents segons les necessitats concretes de l'usuari.
Ja tens tota la informació necessària. Descarrega Rufus gratuïtament des del lloc oficial i comença a crear el teu USB arrencable avui mateix.
Free, portable, no installation required.
Download Rufus Now →